ANTÍGONA:
L'heroïna clàssica, filla d'Èdip i Iocasta, i germana d'Ismene, Etèocles i Polinices, desobeeix les ordres del tirà Creont que prohibeix donar sepultura a Polinices, tot i sabent que el càstig per desobeir-lo és la mort.
La comunicació: caçadors de signes
Fa 9 anys
ETÈOCLES
ResponElimina1 Aquesta veu em fa estremir.
ANTÍGONA
2 Té raó, si no ordeneu la pau. Què volies?
ETÈOCLES
3 Has vist Polinices?
ANTÍGONA
4 Sí.
ETÈOCLES
5 És un crim contra la ciutat.
ANTÍGONA
6 Què és la vostra guerra?
ETÈOCLES
7 Has parlat amb el meu enemic.
ANTÍGONA
8 He parlat amb el meu germà.
ETÈOCLES
9 Has passat sense dir-me res al camp contrari.
ANTÍGONA
10 Si t’hagués comunicat el meu propòsit, ho hauries impedit.
ETÈOCLES
11 Sí! Ara Tebes sabrà que l’has traïda.
ANTÍGONA
12 Quines grans paraules! Sabrà que he intentat salvar-la.
ETÈOCLES
13 T’has vist amb Polinices. Què sé jo el que li ha revelat? Ja no em puc fiar de tu.
14 (S’asseu, amb un gran gest de fatiga)
ANTÍGONA
15 Pobre petit germà, rei de Tebes.
ETÈOCLES
16 Sí, sóc rei, l’únic rei de Tebes. I no vull que em diguis «petit germà», amb llàstima.
17 (Transició.) Que estic cansat!
ANTÍGONA
18 Petit germà. (S’atansa somrient i li passa una mà pel cabell.) Recordes?… Et porta-
19 va a banyar al riu, jo, la germana gran, i sempre temia que, jugant, t’ofeguessis. Ja
20 et barallaves amb Polinices.
ANTÍGONA
21 He estimat igualment tots dos.
ETÈOCLES
22 Estimaves més Polinices
ANTÍGONA
23 Era el petit, però la mare et preferia. Ell no ho podia sofrir. Em feia pena.
ETÈOCLES
24 Sí, la mare m’estimava molt. Tenia les mans llargues, suaus.. Fa anys que és morta.
—————————
El comentari d’aquest fragment pertany a l’obra Antígona escrita pel dramaturg, poeta i novel·lista català Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985). És una reelaboració del mite tràgic d’Antígona escrita pel gran dramaturg grec Sòfocles. En aquesta nova interpretació que fa l’autor colomenc vol fer una crítica del conflicte bèl·lic que s’acabava d’esdevenir a Espanya, la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939). La literatura espriuana té grans trets noucentistes.