dimarts, 1 de desembre del 2015

BENVOLGUTS ALUMNES, AQUÍ TENIU L'ARTICLE QUE US COMENTAVA DE CARLES MIRALLES SOBRE L'OBRA DE PAPASSEIT. VAL MOLT LA PENA SI TENIU PACIÈNCIA I VOLEU COMPRENDRE BÉ L'OBRA DEL POETA. http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/viewFile/46557/57795

POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS

EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS, DE Joan Salvat-papasseit (1924)
No compta la poesia catalana, moderna, amb cap poeta d'amor que deixi al descobert intimitats eròtiques i doni al mateix temps una impressió tan extraordinària de netedat. (Joan Teixidor. "Joan Salvat-Papasseit", Revista de Catalunya, núm. 80, 1934, p. 339) * * * Si ens cenyim al rigor just de la denominació, amb tot, l'avantguardisme de Salvat, si no és "fals" com sostenia Foix, sí que és més aviat epidèrmic, i bé que mai no va deixar d'escriure cal·ligrames —encara en trobem alguns a 'Óssa menor'— tant la seva concepció de la poesia com el sector més ampli i perdurable dels seus llibres creixen, realment, al marge de les intencions i de la tècnica avantguardistes. [...] 'La rosa als llavis' exposa l'amor en la seva més declarada exuberància sensual, reduït gairebé a l'acte mateix de la carn, sense rastre de psicologismes (gelosia, nostàlgia, esperança, tedi, etc.) ni de filosofies, contra el que és tradició en la poesia amatòria europea des de l'època dels trobadors. (Joan Fuster. Literatura Catalana Contemporània. Barcelona: Curial, 1972) * * * "'La rosa' és l'expressió més pura de la poètica salvatiana [...]. En 'La rosa', Salvat desenrotlla una teoria de l'amor que recull i potencia alguns materials vells i d'altres de nous i que, per tant, aspira a la totalitat. En primer lloc, la història és realista en dos sentits: elimina tota mena de component moral o intel·lectual i redueix l'amor als límits d'un exercici lliure i espontani de la carn. ¿Es tracta d'una aventura real o, al contrari, d'una aventura imaginària que condensa, o no, un seguit d'aventures reals? De fet és una història articulada sense cap referència precisa de tipus geogràfic, cronològic o personal.[...] En segon lloc l'amor, l'entén, el poeta, com una autèntica religió." (Joaquim Molas. Pròleg a Joan Salvat-Papasseit: Poesies. Barcelona: Ariel, 1978, p. XXXIX, p. XLV i p. XLVI) * * * La qualitat poètica de l'obra de Salvat-Papasseit té un valor fonamental: un jo líric entranyable, sincer, entusiasta, lliure, alegre i patètic alhora. Un jo líric que té tots els trets ideològics que caracteritzen els moviments avantguardistes, com ja hem explicat al començament de l'article. Quan aquest jo líric intenta expressar-se mitjançant les tècniques i recursos tradicionals, sense cap elaboració crítica per part del poeta, queda moltes vegades ofegat per una llengua poc adient que l'abandona al pur pretext i aquest se'ns revela poc subtil i poc eficaç. En canvi, quan Salvat ens presenta el seu jo líric embolicat i expressat amb el llenguatge convenient, amb tècniques i recursos avantguardistes, és quan realment l'encerta. Per això els seus primers llibres, en els quals no podem destriar el discurs de la forma, són una mostra de bona poesia. Són llibres rodons, autèntics, plens d'interès i d'originalitat. És, doncs, en aquest camp on Salvat demostra ser un bon poeta i són aquests dos llibres els que li donen una innegable importància dintre de la poesia catalana. (Dolors Oller. "La poesia de Salvat-Papasseit", La construcció del sentit. Barcelona: Empúries, 1986, p. 175-176) * * * Si centrem l'atenció en el títol complet, podem adonar-nos que l'autor considera el llibre sencer com un sol poema unitari: 'El poema...' Pel que fa a l'expressió 'La rosa als llavis' és un element oracional utilitzat en altres moments de l'obra poètica salvatiana. Aquesta expressió la trobem sempre contextualitzada en una atmosfera absolutament amatòria, actua d'emblema per allò que té de floral i anatòmica i ens remet directament al triomf del cos. Però, té una lectura polisèmica a causa de la mateixa metàfora recursiva i això crea diversitat en la seva exacta interpretació. De fet, s'acomoda a la moral específica de cada lector, entesa aquesta com a actitud davant del joc amatori. En aquesta inconcreció rau l'èxit del títol: vol suggerir, no dir. [...] Vist en conjunt, 'El poema de la rosa als llavis' és la confidència d'una dramatúrgia amorosa que es caracteritza per la seva essencialitat i la seva intensitat. [...] El llibre dóna, globalment, una visió triomfant i sacralitzada de la relació carnal.[...] Hi ha abundor de termes botànics (rosa, lilàs, brot, menta, rosella, etc.) en contrast amb elements mecanicistes de l'avantguarda futurista (voltàmetre, autòmnibus, avió, rail, etc.) [...] La veu masculina (la del poeta) és la protagonista activa d'una relació on la veu femenina (la d'ella) és lliurada i immolada en el ritual de l'amor. En el vessant religiós s'observa un aiguabarreig de cristianisme (Jaculatòria), mitologia clàssica (Cupidell) i d'islamisme (Mohammed). Així, doncs, podem afirmar que Joan Salvat-Papasseit és un poeta eclèctic. Aquests poemes, escrits amb entusiasme, demanen, per ser eficaços, ser llegits amb entusiasme. (Anton Carrera. "El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit", dins Lectures de COU 1994-1995. Barcelona: La Magrana, 1994)

divendres, 13 de novembre del 2015

MÉS ENLLAÇOS SOBRE LA VIDA I L'OBRA DE NARCÍS OLLER http://lletra.uoc.edu/ca/autor/narcis-oller

dilluns, 26 d’octubre del 2015

CURS 2015/2016

SOBRE NARCÍS OLLER I PILAR PRIM Aquest trimestre llegirem una de les obres més importants de Narcís Oller, pare de la novel.la catalana moderna. Es tracta de Pilar Prim (1906) Primer de tot, haurem de tenir notícia dels moviments literaris del segle XIX: el Realisme i el Naturalisme, per bé que a la novel.la Pilar Prim, Oller abandona el Naturalisme, que mai havia portat a l'extrem com proposava Zola, i intenta renovar la seva obra aportant elements del Modernisme (en el tractament del paisatge, per exemple) i de la novel.la psicològica, tendència que es va posar de moda a finals del XIX, i que fou impulsada pels estudis de Freud. L'interès per la psicologia femenina es trobava en l'ambient cultural del segle XIX i principis del XX. D'altra banda, el personatge de Pilar Prim s'emparenta amb les grans heroïnes de la novel.la europea del XIX: La Regenta, de Clarín, Anna Karènina, de Tolstoi i Madame Bovary, de Flaubert... totes elles, i cadascuna a la seva manera, són infelices, tenen en comú una infelicitat provocada per l'opressió, la incomprensió i, cadascuna a la seva manera, també, intenten rebel.lar-se davant unes convencions, d'aquesta opressió lligada a un món patriarcal. S'ha de llegir amb calma, amb temps i deixant-nos portar per la veu del narrador que focalitza a l'interior dins els personatges i ens permet saber els seu pensaments més íntims. Alhora veureu un retrat d'una època, d'una burgesia barcelonina i d'uns costums millor que si haguéssiu llegit un llibre d'història. http://lletra.uoc.edu/ca/obra/pilar-prim-1906.pdf http://www.slideshare.net/evp4d/el-realisme-i-el-naturalisme-narcis-oller-5425387 http://www.slideshare.net/domenecgarrido/vida-i-obra-de-narcs-oller-la-novella-pilar-prim?related=1

divendres, 27 de març del 2015

TERCER TRIMESTRE, curs 2014/2015

Us recordo el que vam acordar a classe:

El dia 7 d'abril tothom i totdon ;))porta el llibre d'Antígona d'Espriu a classe ( ed. 62) i en comencem la lectura dramatitzada.
Aquest mateix dia, també em porteu les activitats sobre els poemes de Baltasar Rosselló-Pòrcel.

El dia 7 de maig portem llegida la novel.la de Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (ed 62)

I ara us passo alguns enllaços per treballar l'obra d'Espriu

http://grup62.cat/lecturanda/antigona/abans_de_la_lectura.html

Arran de la celebració del centenari del seu naixement:

http://www.llegirencasdincendi.es/2013/12/el-teatre-de-salvador-espriu/

Power Pont fet per l'alumnat:

http://es.slideshare.net/JaumeBaiget/teatre-de-postguerra-definitiu

Bones vacances!