EL MODERNISME

El modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Es produí una clara ruptura amb el passat, tant pel que fa a les conviccions literàries de l'escriptor com pel que fa a la seva projecció pràctica i moral. Es tracta d'una reacció que Maragall va definir com a "espiritualista", entenent aquest terme, aquí, com a sinònim d'antimaterialista, d'antiracional.

Allò que més predomina en el modernisme és l'allunyament del naturalisme positivista i dels pressupòsits ideològics i filosòfics que l'inspiraven. Maragall veia en tot això una reminiscència de la passió romàntica, que, reprimida i latent sota l'onada de realisme/naturalisme, reapareixia ara amb el nom de modernisme. No és estrany, doncs, que associï al modernisme les mateixes coordenades bàsiques que havien definit el moviment romàntic: desfici individualista, desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i elegíaca, imaginació visionària i emocionalitat morbosa.

Amb el modernisme, a més, ens trobem davant d'un fenomen social important: la burgesia produeix la seva primera generació d'artistes, un part difícil i traumàtic que produeix la mateixa reacció que s'havia donat en les primeres generacions d'intel·lectuals burgesos de les societats industrials europees. Aquesta nova generació afirmarà la seva vocació en oposició a la pròpia classe. Ara, ser artista és ser professional, no en el sentit de viure de l'art sinó en el de viure per l'art. La situació d'aquests burgesos que van canviar el taulell familiar per la ploma o el pinzell la retrata magistralment Rusiñol a L'auca del senyor Esteve.E

El setembre de 1892, que titula precisament "Viure del passat". Aquest article representa el punt de partida del modernisme i hi apareix una frase emblemàtica que esdevindrà el lema del moviment: "A èpoques noves, formes d'art noves."

A "Viure del passat" queda ben definit el que el modernisme hauria de representar:

1. El desig de demostrar que la literatura catalana podia arrenglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea. Una voluntat decidida, doncs, d'arraconar la Renaixença i de superar aquell absurd que feia que autors com Verdaguer, cronològicament contemporanis de Baudelaire, per exemple, hi mantinguessin una distància abissal des d'un punt de vista estètic.

2. La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.

3. La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

Europa és el nou horitzó cultural dels joves intel·lectuals modernistes. "Posar-se al dia" i "acostar-se a Europa" són els impulsos que mouen aquesta nova generació, expressió de l'actitud que caracteritzarà la primera etapa del moviment (1892-1900), una etapa de formació, de preparació, durant la qual els modernistes buscaran els seus models lluny de l'univers tancat i resclosit que els oferia la pròpia tradició cultural i donaran a conèixer aquelles "formes noves" que, segons ells, han de ser les representatives de l'"època nova" que ells protagonitzen.

Maragall va introduir a Catalunya tota la cultura alemanya: Goethe, Novalis, Wagner... i sobretot Nietzsche.

Maragall encomana a la seva generació l'entusiasme per Nietzsche, aquell crític despietat del passat i intempestiu profeta del futur; aquell desmitificador dels valors tradicionals i propugnador d'un "home nou" que haurà de crear un nou sentit de la terra. Aquest home nou -el Superhome- va més enllà de l'home, estima la terra i té com a valors essencials la salut, la voluntat ferma i decidida, l'amor, l'ebrietat dionisíaca, contrastant amb la contenció apol·línia, i un nou orgull: l'orgull de poder substituir els vells deures per la seva pròpia voluntat, una "voluntat de poder".

La perspectiva europea es va eixamplant: Maeterlinck, Ibsen, Ruskin, Mallarmé, D.G. Rossetti, D'Annunzio, Shelley, Heine... Els escriptors joves d'aleshores buscaven mestres on fos i van descobrir figures que l'Europa no llatina tenia consagrades. Hi havia sobretot el desig tàctic de demostrar que en la literatura catalana s'estava produint una europeïtzació efectiva i de demostrar-ho, sobretot, als mateixos catalans.

http://documents.tips/documents/el-teatre-modernista-catala.html
http://es.slideshare.net/montsetorr/el-teatre-modernista-catala?next_slideshow=1

Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter

1. El Modernisme

1.1. Introducció

1.2. Concepte

1.3. Context social i polític

1.4. L'artista modernista i la societat: actituds

1.5. Les estètiques modernistes

1.6. Objectius comuns

1.7. Etapes

2. El teatre modernista: del naturalisme al simbolisme

2.1. El teatre realista-naturalista

2.2. El teatre simbolista

3. Joan Puig i Ferreter

3.1. Biografia

3.2. L'obra: poesia, teatre i novel·la

3.3. La primera etapa d'autor dramàtic

4. Aigües encantades: lectura i anàlisi

4.1.  Estructura

4.2. Els personatges

4.3. El personatge de Cecília

4.4. Les relacions entre els personatges

4.4. Temàtica i ideologia. Conflictes: individu-societat, religió-raó, reaccionarisme-progressisme, home-dona, món rural-món urbà, tradició-educació

4.5. Altres motius temàtics: el conflicte generacional, l'amor filial, el saber de les dones i els estereotips femenins, la violència, l'autoritat i l'autoritarisme...

4.6. La influència d'Ibsen

MODERNISME

http://viulaliteraturacatalana.blogspot.com.es/2012/11/aigues-encantades-de-joan-puig-i.html

http://es.slideshare.net/SlviaMontals/el-modernisme-6383973

SESSIÓ 3 I 4

PRÀCTICA DE COMENTARI DE TEXT

CANÇÓ A MAHALTA 

Corren les nostres ànimes com dos rius parallels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

Entre els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga-.

 Març 1937 Màrius Torres


1. Context: autor, moviment Post-simbolisme
2. La veu poètica
3. L'assumpte
4. El tema
5. L'estructura externa/mètrica
6. L'estructura interna: com es desenvolupa la temàtica per estrofes/parts
7. Figures retòriques: quines, com lliguen amb el contingut
8. Conclusió: lligar caps...

LITERATURA CATALANA        2016-2017

PRIMER DE BATXILLERAT

OBJECTIUS

      

       * Llegir i comentar les sis obres del programa oficial.

       * Comentar textos relacionats amb les obres i temes del programa.

       * Conèixer els autors i moviments corresponents.

       * Adquirir metodologia de treball (elaboració, ús de bibliografia, etc.), la tècnica del comentari  de text...

       * Dominar la comprensió lectora  i l’expressió escrita.

LECTURES

 Promoció 2015-2017

1. Narcís Oller, Pilar Prim.

2. Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.

3. Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis.

4. Joan Vinyoli, Vent d’aram.

5. Pere Calders, Invasió subtil i altres contes.

6. Maria Àngels Anglada, El violí d'Auschwitz.

AVALUACIÓ

1)   Per cada lectura sempre hi haurà com a mínim un examen sobre tot allò que s’haurà explicat i comentat a classe, el qual podrà consistir en un comentari de text.

2)   Per als llibres de narrativa (especialment, però queda a criteri de la professora fer-ne sobre qualsevol de les lectures treballades, si ho considera convenient), es farà un control de lectura previ a l’examen, el qual s’haurà de superar per poder aprovar l’avaluació.

3)   A cada trimestre es treballaran dues lectures. La nota final serà la mitjana d’ambdues.

4)   A l’hora de posar notes, es tindrà en compte no tan sols els aspectes literaris (coneixement de la matèria, capacitat d’anàlisi i d’interpretació, etc.), sinó també els lingüístics (correcció de l’expressió, que no és únicament l’ortografia, sinó també la morfologia, la sintaxi i la puntuació). Així, hi haurà un descompte sobre la nota segons aquest criteri:

Es descomptarà 0,1 per cada falta (encara que siguin repetides i sense limitació) d’ortografia, morfologia, lèxic, morfosintaxi i cohesió, tant als exàmens com a qualsevol feina presentada per a ser valorada.

Si a final de curs s’ha millorat l’expressió i ja no hi ha descompte, la mitjana de tota l’assignatura es farà amb les notes de contingut dels exàmens.

1)  Per aprovar el curs, caldrà haver superat els tres trimestres. Les   recuperacions de cadascun es

      faran a final de curs.

Si se suspèn a causa de la correcció lingüística, la professora indicarà quina o quines lectures s’haurà de recuperar.

6) Lectures complementàries: l’alumne/a podrà llegir fins a dues lectures complementàries, la qual cosa  li permetrà de millorar la nota fins a un màxim de 0.5 punts per lectura. Aquest increment, però, només s’afegirà a la nota d’avaluació si aquesta és igual o superior a 4.

     Antígona, Salvador Espriu

     Aloma, Mercè Rodoreda

       Mar i cel, Àngel Guimerà

      Laura a la ciutat dels sants, Miquel Llor

7) Es descomptarà 0,1 de la nota final de l’avaluació corresponent:

1. per cada una de les feines o deures no presentats en la data estipulada

2. per cada dia de no portar el material

3. per cada falta d’assistència no justificada

4. per cada vegada que es dificulti el funcionament de la classe

Si la suma dels descomptes dels trimestres arribés als 2 punts, l’alumne/a podria perdre el dret a presentar-se als exàmens d’avaluació; mantindria, tanmateix, el dret a l’examen de recuperació extraordinària de final de curs.

Advertiment

No es repetiran proves als alumnes que hagin faltat a classe, llevat que la professora consideri que l’absència té una causa molt justificada i documentada.. En aquest darrer cas, els alumnes acceptats seran  convocats el dia de cada avaluació que es determini, fora de l’horari habitual.

Podeu consultar també el bloc de literatura catalana de Clara Soley  que està penjat a la pàgina de l’institut i  que també es pot consultar per internet : http://literaturacatalanalferrancasablancas.blogspot.com.es

NARCÍS OLLER

Primer trimestre

1.AQUESTES PRIMERES CLASSES FAREM UN REPÀS DE COM ES COMENTA UN TEXT LITERARI ( POÈTIC, NARRATIU I TEATRAL)
2. REPASSAREM LA BREU HISTÒRIA DE LA LITERATURA, PER SITUAR-NOS  EN EL TEMPS
3. ESTUDIAREM EL REALISME I NATURALISME,  PER PODER SITUAR MILLOR LA LECTURA
4. LLEGIREM I BUSCAREM INORMACIÓ SOBRE NARCÍS OLLER I PILAR PRIM
5. FAREM LA LECTURA DRAMATITZADA D'AIGÜES ENCANTADES. 

Aquest trimestre llegirem una de les obres més importants de Narcís Oller, pare de la novel.la catalana moderna. Es tracta de Pilar Prim (1906)

 Primer de tot, haurem de tenir notícia dels moviments literaris del segle XIX: el Realisme i el Naturalisme, per bé que a la novel.la Pilar Prim, Oller abandona el Naturalisme, que mai havia portat a l'extrem com proposava Zola, i intenta renovar la seva obra aportant elements del Modernisme (en el tractament del paisatge, per exemple) i de la novel·la psicològica, tendència que es va posar de moda a finals del XIX, i que fou impulsada pels estudis de Freud. L'interès per la psicologia femenina es trobava en l'ambient cultural del segle XIX i principis del XX. D'altra banda, el personatge de Pilar Prim s'emparenta amb les grans heroïnes de la novel.la europea del XIX: La Regenta, de Clarín, Anna Karènina, de Tolstoi i Madame Bovary, de Flaubert... totes elles, i cadascuna a la seva manera, són infelices, tenen en comú una infelicitat provocada per l'opressió, la incomprensió i, cadascuna a la seva manera, també, intenten rebel.lar-se davant unes convencions, d'aquesta opressió lligada a un món patriarcal. S'ha de llegir amb calma, amb temps i deixant-nos portar per la veu del narrador que focalitza a l'interior dins els personatges i ens permet saber els seu pensaments més íntims. Alhora veureu un retrat d'una època, d'una burgesia barcelonina i d'uns costums millor que si haguéssiu llegit un llibre d'història.

 http://lletra.uoc.edu/ca/obra/pilar-prim-1906.pdfhttp://www.slideshare.net/evp4d/el-realisme-i-el-naturalisme-narcis-oller-5425387

http://www.slideshare.net/domenecgarrido/vida-i-obra-de-narcs-oller-la-novella-pilar-prim?related=1