- ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
- Oh, que cansat estic de la meva
- covarda, vella, tan salvatge terra,
- i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
- nord enllà,
- on diuen que la gent és neta
- i noble, culta, rica, lliure,
- desvetllada i feliç!
- Aleshores, a la congregació, els germans dirien
- desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
- així l'home que se'n va del seu indret",
- mentre jo, ja ben lluny, em riuria
- de la llei i de l'antiga saviesa
- d'aquest meu àrid poble.
- Però no he de seguir mai el meu somni
- i em quedaré aquí fins a la mort.
- Car sóc també molt covard i salvatge
- i estimo a més amb un
- desesperat dolor
- aquesta meva pobra,
- bruta, trista, dissortada pàtria.
- DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ
- Cansat de tants de versos que no fan companyia
- -els admirables versos de savis excel.lents-,
- i de mirar com passa l'emperador tot nu,
- i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
- i de l'excés de mi, sense missatge,
- ara us diré, amb paraules ben clares,
- amb crit elemental, lluny d'artifici,
- que vull només parar-me en el camí,
- ja decantat amic de l'última injustícia,
- i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
- damunt la bona terra.
- NOVES PARAULES D'AGUR
- Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,
- ni amb mots apresos al més savi lèxic,
- ni amb rares pauses o subtils silencis,
- no esgotaràs tots els noms de la mort.
- Només recorda
- que es diu vell caminant i també mur,
- i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
- Després, si així ho vols i t'agrada,
- vist que la lluna encara
- surt puntual de la fredor del mar
- i el vent, albardà foll,
- xiscla i s'escampa per les seques vinyes,
- et serà lícit de sentir-te culte
- i, a estones, qui sap si felicíssim.
- SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU
- He de pagar el meu vell preu, la mort,
- i avui els ulls se'm cansen de la llum.
- Baixats amb mancament tots els graons,
- m'endinsen pel domini de la nit.
- Silenciós, m'alço rei de la nit
- i em sé servent dels homes de dolor.
- Ai, com guiar aquest immens dolor
- al clos de les paraules de la nit?
- Passen el vent, el triomf, el repòs,
- per rengles d'altes flames i d'arquers.
- Presoner dels meus morts i del meu nom,
- esdevinc mur, jo caminat per mi.
- I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
- enllà del cant, enmig dels oblidats
- caiguts amb por, només un somni fosc
- del qui sortí dels palaus de la lluna.
Les cançons d'Ariadna
- JA MAI MÉS NO PODRÉ DORMIR
- Homenatge a José Luis L. Aranguren.
- Avui el cel
- és ja només
- ofec, buidor,
- ploguda nit
- al mar, al camp,
- dolenta mà.
- Com que no puc
- mai més dormir,
- faig del meu llit
- por de presó.
- A poc a poc,
- com un aflor
- sense perfum,
- sense color,
- creix, de l'arrel
- del pensament,
- l'última mort.
- Dalt, al teulat,
- urpes de gat
- esqueixen llargs
- drapots del glaç
- del sentiment.
- N'estic content
- i veig el fum
- de l'extingit
- ram del neguit
- de llibertat.
- Indiferent
- al temps, el vent
- de zenc, mesell,
- em bat, penell,
- rovell enllà
- del brut llindar
- d'un moll dolor.
- Negat al plor,
- al plany, al crit,
- estès al llit,
- Els temes recurrents són la mort d'éssers estimats, de la llengua i del país, tractada amb to elegíac, i el compromís del poeta amb el seu poble, per al qual demana respecte i tolerància. Predomina el pessimisme en contemplar l'enfonsament del seu món, que, de vegades, es veu atenuat per la ironia i la sàtira.
- La recració mitològica no és un recurs utilitzat per a evadir-se de la realitat, sinó per a satiritzar, denunciar i moralitzar.
- La mitologia ofereix un gran nombre de símbols: Esther, Antígona, el cec (Déu), Sepharad (Espanya), Sinera (la llibertat perduda), etc. Altres símbols són producte d'expressions repetides constantment i posades en relació amb algun significat abstracte, normalment relacionat amb la mort (pedra, marbre, pous, cisternes...) o amb la llengua (mot, paraula, llavis, etc.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada