tal com vam quedar...
COMENCEM A LLEGIR EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS, DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT ( 1894-1924)
Publicat el 1923
Abans, fem una mica de repàs de la seva trajectòria i les característiques generals de la seva obra poètica.
http://www.slideshare.net/domenecgarrido/quatre-notes-sobre-joan-salvatpapasseit-i-el-poema-de-la-rosa-als-llavis-51899020
* * *
Comentari del crític Anton Carrera
Si centrem l'atenció en el títol complet, podem adonar-nos que l'autor considera el llibre sencer com un sol poema unitari: 'El poema...' Pel que fa a l'expressió 'La rosa als llavis' és un element oracional utilitzat en altres moments de l'obra poètica salvatiana. Aquesta expressió la trobem sempre contextualitzada en una atmosfera absolutament amatòria, actua d'emblema per allò que té de floral i anatòmica i ens remet directament al triomf del cos.
Però, té una lectura polisèmica a causa de la mateixa metàfora recursiva i això crea diversitat en la seva exacta interpretació. De fet, s'acomoda a la moral específica de cada lector, entesa aquesta com a actitud davant del joc amatori.
En aquesta inconcreció rau l'èxit del títol: vol suggerir, no dir. [...] Vist en conjunt, 'El poema de la rosa als llavis' és la confidència d'una dramatúrgia amorosa que es caracteritza per la seva essencialitat i la seva intensitat. [...] El llibre dóna, globalment, una visió triomfant i sacralitzada de la relació carnal.[...]
Hi ha abundor de termes botànics (rosa, lilàs, brot, menta, rosella, etc.) en contrast amb elements mecanicistes de l'avantguarda futurista (voltàmetre, autòmnibus, avió, rail, etc.) [...]
La veu masculina (la del poeta) és la protagonista activa d'una relació on la veu femenina (la d'ella) és lliurada i immolada en el ritual de l'amor. En el vessant religiós s'observa un aiguabarreig de cristianisme (Jaculatòria), mitologia clàssica (Cupidell) i d'islamisme (Mohammed). Així, doncs, podem afirmar que Joan Salvat-Papasseit és un poeta eclèctic. Aquests poemes, escrits amb entusiasme, demanen, per ser eficaços, ser llegits amb entusiasme.
(Anton Carrera. "El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit", dins Lectures de COU 1994-1995. Barcelona: La Magrana, 1994)
Però, té una lectura polisèmica a causa de la mateixa metàfora recursiva i això crea diversitat en la seva exacta interpretació. De fet, s'acomoda a la moral específica de cada lector, entesa aquesta com a actitud davant del joc amatori.
En aquesta inconcreció rau l'èxit del títol: vol suggerir, no dir. [...] Vist en conjunt, 'El poema de la rosa als llavis' és la confidència d'una dramatúrgia amorosa que es caracteritza per la seva essencialitat i la seva intensitat. [...] El llibre dóna, globalment, una visió triomfant i sacralitzada de la relació carnal.[...]
Hi ha abundor de termes botànics (rosa, lilàs, brot, menta, rosella, etc.) en contrast amb elements mecanicistes de l'avantguarda futurista (voltàmetre, autòmnibus, avió, rail, etc.) [...]
La veu masculina (la del poeta) és la protagonista activa d'una relació on la veu femenina (la d'ella) és lliurada i immolada en el ritual de l'amor. En el vessant religiós s'observa un aiguabarreig de cristianisme (Jaculatòria), mitologia clàssica (Cupidell) i d'islamisme (Mohammed). Així, doncs, podem afirmar que Joan Salvat-Papasseit és un poeta eclèctic. Aquests poemes, escrits amb entusiasme, demanen, per ser eficaços, ser llegits amb entusiasme.
(Anton Carrera. "El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit", dins Lectures de COU 1994-1995. Barcelona: La Magrana, 1994)
* * *
Estudi sobre l'erotisme de l'obra de Papasseit i altres autors ( veure pàgina 69)
http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/12240/tapr1de1.pdf?sequence=1
Interessa també la figura del poeta i el seu concepte d'art. Llegim els seus manifestos?
Sóc jo que parlo als joves, publicat a la revista Un enemic del poble, 1917-1919, Concepte de poeta, 1919 i Contra els poetes amb minúscula i Primer manifesta català futurista, del 1920
És un escriptor la trajectòria vital del qual és indestriable de la seva obra. Elements per destacar: la figura de l'heroi i de l'aventurer i la mar com a escenari de l'aventura i la llibertat, la infantesa, la ingenuïtat i alhora la murrieria, l'interès per la senzillesa, el seu entusiasme i el tema de la malaltia, tracta des d'un punt de vista vitalista.
Admiració de les arts a partir de models messiànics: Gorki i Nietzsche, avantguardes, com el futurisme.de fet, s'inicia amb una etapa revolucionària regeneracionista i catalanista, també adopta la bandera de l'avantguardisme que combinarà amb formes més tradicionals o populars més endavant.
La seva poesia es troba a mig camí entre l'experiència i la idealització de l'experiència, amb la sinceritat neoromàntica, enfront l'intel·lectualisme noucentista que imperava aleshores.
Poemes en ondes hertzianes, 1919
L'irradiador del port i les gavines, 1931
Les conspiracions, 1922
La gesta els estels, 1922
El poema de la rosa als llavis, 1923
Ossa menor, 1925
L'home és indestriable del poeta. Destaquem la força de la sinceritat, espontaneïtat, entusiasme vital, sentimentalisme, utopia heroica, també com juga amb la combinació de gèneres, les formes d'avantguardes i populars, com manifesta la joia, l'expressió de l'amor carnal, l'aventura, el paisatge... i la lluita de la voluntat per sobreposar-se a les seves limitacions, com la formació i la malaltia.
Elements avantguardistes de l'obra de Papasseit
Dos, d'entre tots els moviments d'avantguarda, van influir, especialment, sobre Salvat-Papasseit: el cubisme i el futurisme.
Seguint les pautes del segon període del cubisme, anomenat analític, el poeta practica la descripció fragmentada, a base de sintagmes que no són completats i obliguen el lector a acabar de construir la idea poètica. També els talls dels versos a mena de salt de falla.
Del tercer període del cubisme, anomenat sintètic, el poeta n'usufructua el collage i el juga a quatre bandes: lingüístic, icònic, tipogràfic i cal·ligramàtic.
El collage que anomenem lingüístic presenta, d'una manera puntual, uns mots en una altra llengua (el francs) dins el text en català.
El collage icònic o de dibuix emblemàtic, actua com a icona. En són exemples. Dins del poema Marxa nupcial n'hi ha tres: la tanca publicitària del pseudo-eslògan, el protector cinematogràfic amb el nom d'un científic i el rellotge de butxaca que, a la vegada, té valor cal-ligramàtic. (També els perfils botànics de l'haikai Les formigues. Tots aquests casos els trobem a L'irradiador del port i les gavines.)
El collage tipogràfic ve donat per l'aparició de diferents tipus de lletra d'impremta, ja sigui en majúscula o minúscula, en un mateix poema. La seva funcionalitat s de remarca.
I, finalment, el collage que suposa el cal·ligrama per la peculiar disposició espacial del text. Recuperat i batejat per Apollinaire i de pràctica habitual entre els poetes d'avantguarda, Salvat-Papasseit ens en dona dues mostres perfectes en el llibre que més endavant passarem a comentar.
Del futurisme que postulava Marinetti, en manlleva la supressió parcial dels signes de puntuació (sovint mant els dos punts i el guionet equivalent al parèntesis. La presència, en els primers poemes, de signes aritmètics. La desmembració del discurs poètic. També l'ús dels espais en blanc a l'interior del vers (el silenci com a element lexical nou).
En el pla del contingut exposa els postulats ideològics de Marinetti talls com paraules en llibertat, l'enaltiment de les invencions tecnològiques, el culte a la màquina, la velocitat 1 l'agressivitat (que en el cas de Salvat s de mena innocent). El bel·licisme que tan plaïa a Marinetti és sublimat en els poemes del nostre autor a través de formes sinonímiques: lluita, combat, gesta, brega; la figura del militar com a promotor de la guerra, s substituïda per personatges pintorescos d'indubtable adscripció romàntica: lladres, pirates, corsaris i mariners de guerra.
Altres trets avantguardistes a l'obra de Salvat-Papasseit podrien ser els conceptes. de dinamisme (més esmentat que no pas practicat) (...)
Fem la lectura i el resum del pròleg de FERRAN GADEA.
Característiques generals del recull:
1. la unitat de la història d'amor: des del desig inicial, al convit, a la seducció, la consumació i el comiat.
2. Lectures fetes: haikú inicial,
1. El DESIG i EL CONVIT:
Quina grua el meu estel:
Juga amb la polisèmia, la grua pot ser l'ocell, l'estel, la grua mecànica...Exposa el poeta el seu enamorament, l'estimada es confon amb la imatge de l'estel voleiant.
Deixaré la ciutat:
és tota una declaració programàtica. vol abandonar la ciutat, per lliurar-se a l'amor. Rebutja elements de filiació futurista ( stylo, el voltàmetre...) La causa és el desig que sent de seduir una noia.
COMENTARI DE TEXT
https://drive.google.com/file/d/0B8LRlb3NOi-BMkZ6Wkp2bUdoTFE/view
Perquè has vingut: El poeta expressa de forma hiperbòlica el poder de la bellesa de la seva estimada. La seva joventut i bellesa és la raó per la qual floreixen les flors al seu pas, se n'enamora tothom i ell torni a estimar. Recorda el mite grec de la primavera i ens fa referència també a l'ocell de la lírica trobadoresca, l'alosa, que era qui cantava a l'alba el despertar dels amants. Ens parla de la bellesa bruna de la joventut de l'estimada.
Utilitza també recursos com la personificació " han dit llur joia envejosa a les roses". Apareix també la fal·làcia patètica en tant que el que sent el poeta en el seu món interior es reflecteix en el món exterior. S'hi expressa, doncs, una correspondència gairebé màgica entre els sentiments i el que esdevé a l'exterior.
I el seu esguard...
http://www.musicadepoetes.cat/mdpAdmin/media/922-ielseuesguard.pdf
CAL.LIGRAMA ( VAIXELL DE MARSELLA)
https://lanostraantologia.wordpress.com/com-se-que-es-besa-joan-salvat-%E2%80%93-papasseit/
