CURS 2015/2016

SOBRE NARCÍS OLLER I PILAR PRIM Aquest trimestre llegirem una de les obres més importants de Narcís Oller, pare de la novel.la catalana moderna. Es tracta de Pilar Prim (1906) Primer de tot, haurem de tenir notícia dels moviments literaris del segle XIX: el Realisme i el Naturalisme, per bé que a la novel.la Pilar Prim, Oller abandona el Naturalisme, que mai havia portat a l'extrem com proposava Zola, i intenta renovar la seva obra aportant elements del Modernisme (en el tractament del paisatge, per exemple) i de la novel.la psicològica, tendència que es va posar de moda a finals del XIX, i que fou impulsada pels estudis de Freud. L'interès per la psicologia femenina es trobava en l'ambient cultural del segle XIX i principis del XX. D'altra banda, el personatge de Pilar Prim s'emparenta amb les grans heroïnes de la novel.la europea del XIX: La Regenta, de Clarín, Anna Karènina, de Tolstoi i Madame Bovary, de Flaubert... totes elles, i cadascuna a la seva manera, són infelices, tenen en comú una infelicitat provocada per l'opressió, la incomprensió i, cadascuna a la seva manera, també, intenten rebel.lar-se davant unes convencions, d'aquesta opressió lligada a un món patriarcal. S'ha de llegir amb calma, amb temps i deixant-nos portar per la veu del narrador que focalitza a l'interior dins els personatges i ens permet saber els seu pensaments més íntims. Alhora veureu un retrat d'una època, d'una burgesia barcelonina i d'uns costums millor que si haguéssiu llegit un llibre d'història. http://lletra.uoc.edu/ca/obra/pilar-prim-1906.pdf http://www.slideshare.net/evp4d/el-realisme-i-el-naturalisme-narcis-oller-5425387 http://www.slideshare.net/domenecgarrido/vida-i-obra-de-narcs-oller-la-novella-pilar-prim?related=1

TERCER TRIMESTRE, curs 2014/2015

Us recordo el que vam acordar a classe:

El dia 7 d'abril tothom i totdon ;))porta el llibre d'Antígona d'Espriu a classe ( ed. 62) i en comencem la lectura dramatitzada.
Aquest mateix dia, també em porteu les activitats sobre els poemes de Baltasar Rosselló-Pòrcel.

El dia 7 de maig portem llegida la novel.la de Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (ed 62)

I ara us passo alguns enllaços per treballar l'obra d'Espriu

http://grup62.cat/lecturanda/antigona/abans_de_la_lectura.html

Arran de la celebració del centenari del seu naixement:

http://www.llegirencasdincendi.es/2013/12/el-teatre-de-salvador-espriu/

Power Pont fet per l'alumnat:

http://es.slideshare.net/JaumeBaiget/teatre-de-postguerra-definitiu

Bones vacances!

 TERCER TRIMESTRE 2014/2015

Hem estat preparant un recital de poesia amorosa per al dia de Sant Jordi, que va resultar un èxit.

http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/103873/157967..

(SLIDESHARE) SOBRE MAR I CEL

http://www.slideshare.net/SlviaMontals/mar-i-cel-17209935

PAUTES PER AL COMENTARI DE TEXT D'UNA ESCENA DE MAR I CEL



1. CONTEXTUALITZACIÓ: DATA DE PUBLICACIÓ, MOVIMENT/S ARTÍSTICS AL QUAL PERTANY, TRETS PRINCIPALS DE L'OBRA DE GUIMERÀ.

2. LOCALITZACIÓ DINS L'OBRA ( ACTE?)

3. ASSUMPTE/TEMÀTICA

4. PERSONATGES

5. LLENGUATGE: ESTIL, MÈTRICA, FIGURES RETÒRIQUES

6. CONCLUSIÓ

LITERATURA CATALANA        2013-2014

PRIMER DE BATXILLERAT

OBJECTIUS

* Llegir i comentar les sis obres del programa oficial.

* Comentar textos relacionats amb les obres i temes del programa.

* Conèixer els autors i moviments corresponents.

* Adquirir metodologia de treball (elaboració, ús de bibliografia, etc.), la tècnica del comentari  de text...

* Dominar la comprensió i expressió.

LECTURES

1 Àngel Guimerà, Mar i cel.


2 Josep Carner, Antologia poètica.


3 Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Antologia poètica


4 Salvador Espriu, Antígona.


5 Pere Calders, Invasió subtil i altres contes.


6 Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar.

AVALUACIÓ

1)   Per cada lectura sempre hi haurà com a mínim un examen sobre tot allò que s’haurà explicat i comentat a classe, el qual podrà consistir en un comentari de text.

2) Per als llibres de narrativa (especialment, però queda a criteri de la professora fer-ne sobre qualsevol de les lectures treballades, si ho considera convenient), es farà un control de lectura previ a l’examen, el qual s’haurà de superar per poder aprovar l’avaluació.

3) A cada trimestre es treballaran dues lectures. La nota final serà la mitjana d’ambdues.

4) A l’hora de posar notes, es tindrà en compte no tan sols els aspectes literaris (coneixement de la matèria, capacitat d’anàlisi i d’interpretació, etc.), sinó també els lingüístics (correcció de l’expressió, que no és únicament l’ortografia, sinó també la morfologia, la sintaxi i la puntuació). Així, hi haurà un descompte sobre la nota segons aquest criteri:

Es descomptarà 0,1 per cada falta (encara que siguin repetides i sense límitació) d’ortografia, morfologia, lèxic, morfosintaxi i cohesió, tant als exàmens com a qualsevol feina presentada per a ser valorada.

Si a final de curs s’ha millorat l’expressió i ja no hi ha descompte, la mitjana de tota l’assignatura es farà amb les notes de contingut dels exàmens.

5)  Per aprovar el curs, caldrà haver superat els tres trimestres. Les recuperacions de cadascun es

      faran a final de curs.

Si se suspèn a causa de la correcció lingüística, la professora indicarà quina o quines lectures s’haurà de recuperar.

6) Lectures complementàries: l’alumne/a podrà llegir fins a dues lectures complementàries, cosa que li permetrà de millorar la nota fins a un màxim de 0.5 punts per lectura. Aquest increment, però, només s’afegirà a la nota d’avaluació si aquesta és igual o superior a 4. Els llibres seran proposats per la professora.

7) Es descomptarà 0,1 de la nota final de l’avaluació corresponent:

1. per cada una de les feines o deures no presentats en la data estipulada

2. per cada dia de no portar el material

3. per cada falta d’assistència no justificada

4. per cada vegada que es dificulti el funcionament de la classe

Si la suma dels descomptes dels trimestres arribés als 2 punts, l’alumne/a podria perdre el dret a presentar-se als exàmens d’avaluació; mantindria, tanmateix, el dret a l’examen de recuperació extraordinària de final de curs.

Advertiment

No es repetiran proves als alumnes que hagin faltat a classe, llevat que la professora consideri que l’absència té una causa molt justificada i documentada.. En aquest darrer cas, els alumnes acceptats seran  convocarats el dia de cada avaluació que es determini, fora de l’horari habitual.

Pàgina web del nostre Departament

Trobaràs més informació del Departament de llengua i literatura catalanes (programacions, enllaços amb fonts de consulta i diccionaris en línia, treballs d’alumnes i altres materials) dins http://iescasablancas.xtec.net/~scat [per al símbol < ~ >, cal prémer < alt > + < 126 > alhora]. O bé, un cop a la pàgina de l’institut, busca “Activitats” i “Llengua catalana”.

MÀRIUS TORRES vídeo

.2 Màrius Torres: 'Com un foc invisible... Antologia poètica'

Mètrica i temàtica

En les formes compositives que utilitza el poeta Marius Torres trobem un ús de les formes fixes com el sonet, amb les mostres dels sonet anglès, amb composicions polimètriques o tirades d’alexandrins apariats que es refereix a l’estrofa composta de dos versos d'art major (decasíl·labs i alexandrins) de rima consonant. També trobem combinacions polimètriques on aquests metres s’alternen amb versos d’art menor, és a dir, vers de vuit o menys síl·labes.

Les diferents varietats de ritmes com estrofes i formes compositives, sempre acompanya el sentit del poema, ja que el reforça i ajuda a fer de cada poesia un art on forma i contingut es ajunten. Per exemple, la forma fixa del sonet, amb decasíl·labs o alexandrins, en poemes de to més íntim, de temàtica religiosa (com ‘Pelegrins’, ‘L’abisme de llum’), filosòfica (com ‘Al Present’) o urbà (com ‘La galerna i el llamp...‘). Les estructures polimètriques que tracten experiències lligades a l’art (ex. ‘Couperin, a l’hivern’, ‘Venus’).

El poeta fa mostrar els recursos mètrics per subratllar el sentit dels versos; a la ‘Cançó a Mahalta’ de l’antologia, la disposició dels versos alexandrins, agrupats de dos en dos, suggereix el curs paral·lel dels rius, d’encavalcaments que reflecteix un ritme tranquil de les vides calmes. I en ‘Couperin, a l’hivern’ les tres estrofes de versos polimètrics, amb canvis d’art major (a partir de 9 síl·labes) i menor (8 o menys síl·labes), suggereixen una connexió visual amb les tecles de l’instrument que és tocat al poema: versos llargs/ tecles blanques, versos curts/tecles negres.

Per acabar, l’habilitat en les tirades llargues de versos, amb una rima o dues, aconsegueix evitar la igualtat en el to de la veu o en la música (com ‘Els núvols’), dels domini tècnic quan cal que la forma subratlli o faci més vistós el sentit del vers i de la musicalitat aconseguida amb la disposició dels accents i el joc d’encavalcaments.

Pel que fa la temàtica de l’obra de Marius no és gaire extensa i fa reflectir molt l’amor, la mort, la religiositat, l’esperança, la natura i les arts i, especialment, la música.

En la part de la natura i l’art, podem dir que no tenen entitat pròpia, sinó que funcionen com a vehicles, correlats objectius, és a dir, que correspon a un altre en relació (com imatges que intervenen en una emoció propi que expressa els trets d’aquella emoció) per poder expressar estats d’ànim, sentiments, sensacions...

L’ús que fa el poeta del tema de la natura, trobem seqüències descriptives com l’expressió d’un estat d’ànim (ex. ‘Dia clar’’, ‘Abendlied’’): els motius del batec secret de les estacions i els ànims profunds en la naturalesa (ex. ‘Febrer’), els motius del reflex, de tot allò que es mou sempre i que pot confegir o reflectir imatges (ex. ‘Els núvols’, ‘Cançó a Mahalta’, ‘Un altre abril’). La unió de la natura i música en un mateix poema intensifica la potencialitat suggeridora del correlar (ex. ‘En el silencia obscur...’). La natura que pot significar al poeta és la predilecció pel capvespre i la nit per la tardor i la primavera; en els poemes escrits a partit de 1939: la importància dels cels i la figura dels ocells, amb diferents valors simbòlics.

La música apareix per diversos motius: la interpretació i l’intèrpret (com ‘Variacions sobre un tema de Händel’) i l’intèrpret i l’auditori (com ‘Couperin, a l’hivern’). En el poema ‘Couperin a l’hivern’ i ‘Mozart’ ens porta a un món de música des de dues perspectives diferents: la de l’intèrpret i el salt d’un ocell; i la de l’associació del fluir de les peces musicals d’un compositor que les fa volar i somriure, amb el fluir de les nostres vides.

El tema de l’esperança és desenvolupat, especialment, en els poemes de tema cívic i religiós. Torres parla de la voluntat de sobreviure com a membre d’un poble, ja que és significatiu en els poemes d’aquesta temàtica per l’ús de la primera persona en plural, davant les malvestats històriques. Per exemple, ‘La galerna i el llamp...’ el tema de l’esperança és plantejat a partir de la contraposició entre quatre fúries destructores de la natura i un element feble: la flor de l’esperança. En ‘La Ciutat Llunyana’ el lema del poeta Baudalaire ens situa en el tema de la guerra i com en el sonet anterior des de la vivència dels vençuts.

En el poema ‘Pelegrins’, ‘Tot és lluny en la nit...’, ‘L’abisme de llum’ reflecteix el tema de la religiositat des de tres perspectives: el refús de dogmes concrets i rituals, l’òptica del dubte, interrogació sobre la vacuïtat del cosmos i la bandera de l’esperança. A partir de ‘Dolç àngels de la Mort...’ i ‘Arbor Mortis’, Màrius presenta dos acostament força diferents al tema de la mort. Primer ofereix una invocació a la mort en un moment desesperançat; i segon, en canvi , proposa un reflexió sobre el fet ineludible de morir. La sèrie de ‘Cançons a Mahalta’ i el poema ‘Lorelei’ mostren dues maneres diferents de tractar el tema de l’amor. Mentre que ‘Lorelei’ es canta la creació i la mort de l’amor passional, però en ‘Cançons a Mahalta’ es canta la impossibilitat d’una relació amorosa, les qualitats de la dama objecte de l’amor.

Els títols dels poemes aporten pistes sobre la sona que s’hi canta i el tipus d’amor; el referent del mite germànic a “Lorelei” que pot ser un nom inventat que actua com elsenhal dels trobadors que ens remet a un tipus d’amor més idealitzat.

Senhal és una interpretació del senhal Mahalta que van des de les referències a una reina medieval catalana, l’esposa del Compte d’Estopes, enterrada a la catedral de Girona, el nom de la qual podia agradar al poeta.