divendres, 13 de setembre del 2013







LITERATURA CATALANA        2013-2014

PRIMER DE BATXILLERAT
OBJECTIUS
* Llegir i comentar les sis obres del programa oficial.
* Comentar textos relacionats amb les obres i temes del programa.
* Conèixer els autors i moviments corresponents.
* Adquirir metodologia de treball (elaboració, ús de bibliografia, etc.), la tècnica del comentari  de text...
* Dominar la comprensió i expressió.

LECTURES

1 Àngel Guimerà, Mar i cel.

2 Josep Carner, Antologia poètica.

3 Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Antologia poètica

4 Salvador Espriu, Antígona.

5 Pere Calders, Invasió subtil i altres contes.

6 Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar.



AVALUACIÓ

1)   Per cada lectura sempre hi haurà com a mínim un examen sobre tot allò que s’haurà explicat i comentat a classe, el qual podrà consistir en un comentari de text.

2) Per als llibres de narrativa (especialment, però queda a criteri de la professora fer-ne sobre qualsevol de les lectures treballades, si ho considera convenient), es farà un control de lectura previ a l’examen, el qual s’haurà de superar per poder aprovar l’avaluació.

3) A cada trimestre es treballaran dues lectures. La nota final serà la mitjana d’ambdues.

4) A l’hora de posar notes, es tindrà en compte no tan sols els aspectes literaris (coneixement de la matèria, capacitat d’anàlisi i d’interpretació, etc.), sinó també els lingüístics (correcció de l’expressió, que no és únicament l’ortografia, sinó també la morfologia, la sintaxi i la puntuació). Així, hi haurà un descompte sobre la nota segons aquest criteri:
Es descomptarà 0,1 per cada falta (encara que siguin repetides i sense límitació) d’ortografia, morfologia, lèxic, morfosintaxi i cohesió, tant als exàmens com a qualsevol feina presentada per a ser valorada.

Si a final de curs s’ha millorat l’expressió i ja no hi ha descompte, la mitjana de tota l’assignatura es farà amb les notes de contingut dels exàmens.

5)  Per aprovar el curs, caldrà haver superat els tres trimestres. Les recuperacions de cadascun es
      faran a final de curs.
Si se suspèn a causa de la correcció lingüística, la professora indicarà quina o quines lectures s’haurà de recuperar.

6) Lectures complementàries: l’alumne/a podrà llegir fins a dues lectures complementàries, cosa que li permetrà de millorar la nota fins a un màxim de 0.5 punts per lectura. Aquest increment, però, només s’afegirà a la nota d’avaluació si aquesta és igual o superior a 4. Els llibres seran proposats per la professora.

7) Es descomptarà 0,1 de la nota final de l’avaluació corresponent:

1. per cada una de les feines o deures no presentats en la data estipulada
2. per cada dia de no portar el material
3. per cada falta d’assistència no justificada
4. per cada vegada que es dificulti el funcionament de la classe

Si la suma dels descomptes dels trimestres arribés als 2 punts, l’alumne/a podria perdre el dret a presentar-se als exàmens d’avaluació; mantindria, tanmateix, el dret a l’examen de recuperació extraordinària de final de curs.


Advertiment
No es repetiran proves als alumnes que hagin faltat a classe, llevat que la professora consideri que l’absència té una causa molt justificada i documentada.. En aquest darrer cas, els alumnes acceptats seran  convocarats el dia de cada avaluació que es determini, fora de l’horari habitual.



Pàgina web del nostre Departament
Trobaràs més informació del Departament de llengua i literatura catalanes (programacions, enllaços amb fonts de consulta i diccionaris en línia, treballs d’alumnes i altres materials) dins http://iescasablancas.xtec.net/~scat [per al símbol < ~ >, cal prémer < alt > + < 126 > alhora]. O bé, un cop a la pàgina de l’institut, busca “Activitats” i “Llengua catalana”.

dilluns, 12 de març del 2012

MÀRIUS TORRES vídeo

.2 Màrius Torres: 'Com un foc invisible... Antologia poètica'

Mètrica i temàtica


En les formes compositives que utilitza el poeta Marius Torres trobem un ús de les formes fixes com el sonet, amb les mostres dels sonet anglès, amb composicions polimètriques o tirades d’alexandrins apariats que es refereix a l’estrofa composta de dos versos d'art major (decasíl·labs i alexandrins) de rima consonant. També trobem combinacions polimètriques on aquests metres s’alternen amb versos d’art menor, és a dir, vers de vuit o menys síl·labes.


Les diferents varietats de ritmes com estrofes i formes compositives, sempre acompanya el sentit del poema, ja que el reforça i ajuda a fer de cada poesia un art on forma i contingut es ajunten. Per exemple, la forma fixa del sonet, amb decasíl·labs o alexandrins, en poemes de to més íntim, de temàtica religiosa (com ‘Pelegrins’, ‘L’abisme de llum’), filosòfica (com ‘Al Present’) o urbà (com ‘La galerna i el llamp...‘). Les estructures polimètriques que tracten experiències lligades a l’art (ex. ‘Couperin, a l’hivern’, ‘Venus’).

El poeta fa mostrar els recursos mètrics per subratllar el sentit dels versos; a la ‘Cançó a Mahalta’ de l’antologia, la disposició dels versos alexandrins, agrupats de dos en dos, suggereix el curs paral·lel dels rius, d’encavalcaments que reflecteix un ritme tranquil de les vides calmes. I en ‘Couperin, a l’hivern’ les tres estrofes de versos polimètrics, amb canvis d’art major (a partir de 9 síl·labes) i menor (8 o menys síl·labes), suggereixen una connexió visual amb les tecles de l’instrument que és tocat al poema: versos llargs/ tecles blanques, versos curts/tecles negres.


Per acabar, l’habilitat en les tirades llargues de versos, amb una rima o dues, aconsegueix evitar la igualtat en el to de la veu o en la música (com ‘Els núvols’), dels domini tècnic quan cal que la forma subratlli o faci més vistós el sentit del vers i de la musicalitat aconseguida amb la disposició dels accents i el joc d’encavalcaments.



Pel que fa la temàtica de l’obra de Marius no és gaire extensa i fa reflectir molt l’amor, la mort, la religiositat, l’esperança, la natura i les arts i, especialment, la música.

En la part de la natura i l’art, podem dir que no tenen entitat pròpia, sinó que funcionen com a vehicles, correlats objectius, és a dir, que correspon a un altre en relació (com imatges que intervenen en una emoció propi que expressa els trets d’aquella emoció) per poder expressar estats d’ànim, sentiments, sensacions...

L’ús que fa el poeta del tema de la natura, trobem seqüències descriptives com l’expressió d’un estat d’ànim (ex. ‘Dia clar’’, ‘Abendlied’’): els motius del batec secret de les estacions i els ànims profunds en la naturalesa (ex. ‘Febrer’), els motius del reflex, de tot allò que es mou sempre i que pot confegir o reflectir imatges (ex. ‘Els núvols’, ‘Cançó a Mahalta’, ‘Un altre abril’). La unió de la natura i música en un mateix poema intensifica la potencialitat suggeridora del correlar (ex. ‘En el silencia obscur...’). La natura que pot significar al poeta és la predilecció pel capvespre i la nit per la tardor i la primavera; en els poemes escrits a partit de 1939: la importància dels cels i la figura dels ocells, amb diferents valors simbòlics.


La música apareix per diversos motius: la interpretació i l’intèrpret (com ‘Variacions sobre un tema de Händel’) i l’intèrpret i l’auditori (com ‘Couperin, a l’hivern’). En el poema ‘Couperin a l’hivern’ i ‘Mozart’ ens porta a un món de música des de dues perspectives diferents: la de l’intèrpret i el salt d’un ocell; i la de l’associació del fluir de les peces musicals d’un compositor que les fa volar i somriure, amb el fluir de les nostres vides.


El tema de l’esperança és desenvolupat, especialment, en els poemes de tema cívic i religiós. Torres parla de la voluntat de sobreviure com a membre d’un poble, ja que és significatiu en els poemes d’aquesta temàtica per l’ús de la primera persona en plural, davant les malvestats històriques. Per exemple, ‘La galerna i el llamp...’ el tema de l’esperança és plantejat a partir de la contraposició entre quatre fúries destructores de la natura i un element feble: la flor de l’esperança. En ‘La Ciutat Llunyana’ el lema del poeta Baudalaire ens situa en el tema de la guerra i com en el sonet anterior des de la vivència dels vençuts.

En el poema ‘Pelegrins’, ‘Tot és lluny en la nit...’, ‘L’abisme de llum’ reflecteix el tema de la religiositat des de tres perspectives: el refús de dogmes concrets i rituals, l’òptica del dubte, interrogació sobre la vacuïtat del cosmos i la bandera de l’esperança. A partir de ‘Dolç àngels de la Mort...’ i ‘Arbor Mortis’, Màrius presenta dos acostament força diferents al tema de la mort. Primer ofereix una invocació a la mort en un moment desesperançat; i segon, en canvi , proposa un reflexió sobre el fet ineludible de morir. La sèrie de ‘Cançons a Mahalta’ i el poema ‘Lorelei’ mostren dues maneres diferents de tractar el tema de l’amor. Mentre que ‘Lorelei’ es canta la creació i la mort de l’amor passional, però en ‘Cançons a Mahalta’ es canta la impossibilitat d’una relació amorosa, les qualitats de la dama objecte de l’amor.


Els títols dels poemes aporten pistes sobre la sona que s’hi canta i el tipus d’amor; el referent del mite germànic a “Lorelei” que pot ser un nom inventat que actua com elsenhal dels trobadors que ens remet a un tipus d’amor més idealitzat.

Senhal és una interpretació del senhal Mahalta que van des de les referències a una reina medieval catalana, l’esposa del Compte d’Estopes, enterrada a la catedral de Girona, el nom de la qual podia agradar al poeta.


dimarts, 24 de gener del 2012

VÍDEOS A L'ENTORN DE SALVADOR ESPRIU


ENTREVISTA
http://www.youtube.com/watch?v=fs_BGPGgM68

LLEGIM SALVADOR ESPRIU



La poesia d'Espriu és densa i hermàtica, plena de símbols de procedència diversa. Llegir Espriu exigeix un bagatge cultural que permeta desxifrar tot el seu món mític.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
 
 
DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ

Cansat de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel.lents-,
i de mirar com passa l'emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l'excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d'artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l'última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
 
 
NOVES PARAULES D'AGUR

Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,
ni amb mots apresos al més savi lèxic,
ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotaràs tots els noms de la mort.
Només recorda
que es diu vell caminant i també mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
Després, si així ho vols i t'agrada,
vist que la lluna encara
surt puntual de la fredor del mar
i el vent, albardà foll,
xiscla i s'escampa per les seques vinyes,
et serà lícit de sentir-te culte
i, a estones, qui sap si felicíssim.
 
 
SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU

He de pagar el meu vell preu, la mort,
i avui els ulls se'm cansen de la llum.
Baixats amb mancament tots els graons,
m'endinsen pel domini de la nit.

Silenciós, m'alço rei de la nit
i em sé servent dels homes de dolor.
Ai, com guiar aquest immens dolor
al clos de les paraules de la nit?

Passen el vent, el triomf, el repòs,
per rengles d'altes flames i d'arquers.
Presoner dels meus morts i del meu nom,
esdevinc mur, jo caminat per mi.

I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
enllà del cant, enmig dels oblidats
caiguts amb por, només un somni fosc
del qui sortí dels palaus de la lluna.
 

Les cançons d'Ariadna

 
 
JA MAI MÉS NO PODRÉ DORMIR
Homenatge a José Luis L. Aranguren.

Avui el cel
és ja només
ofec, buidor,
ploguda nit
al mar, al camp,
dolenta mà.
Com que no puc
mai més dormir,
faig del meu llit
por de presó.
A poc a poc,
com un aflor
sense perfum,
sense color,
creix, de l'arrel
del pensament,
l'última mort.
Dalt, al teulat,
urpes de gat
esqueixen llargs
drapots del glaç
del sentiment.
N'estic content
i veig el fum
de l'extingit
ram del neguit
de llibertat.
Indiferent
al temps, el vent
de zenc, mesell,
em bat, penell,
rovell enllà
del brut llindar
d'un moll dolor.
Negat al plor,
al plany, al crit,
estès al llit,

  • Els temes recurrents són la mort d'éssers estimats, de la llengua i del país, tractada amb to elegíac, i el compromís del poeta amb el seu poble, per al qual demana respecte i tolerància. Predomina el pessimisme en contemplar l'enfonsament del seu món, que, de vegades, es veu atenuat per la ironia i la sàtira.
  • La recració mitològica no és un recurs utilitzat per a evadir-se de la realitat, sinó per a satiritzar, denunciar i moralitzar.
  • La mitologia ofereix un gran nombre de símbols: Esther, Antígona, el cec (Déu), Sepharad (Espanya), Sinera (la llibertat perduda), etc. Altres símbols són producte d'expressions repetides constantment i posades en relació amb algun significat abstracte, normalment relacionat amb la mort (pedra, marbre, pous, cisternes...) o amb la llengua (mot, paraula, llavis, etc.).

diumenge, 15 de gener del 2012

SI EM VAGA


SI EM VAGA...

Viuré, si em vaga encar de viure,
supervivent d’un cant remot.

Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.

Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,

com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu clot.

ARBRES



VOLDRIA TA CIÈNCIA,
ARBRE, PER AL MEU OR,
TU QUE EN EL TEMPS GELIU ETS PACIÈNCIA
I EN DIA ARDENT ABOQUES UN TRESOR

(...)

dijous, 15 de desembre del 2011

CANÇONETA INCERTA

CANÇONETA INCERTA

Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.

¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida.

El cor quiet (1925)