dijous, 15 de desembre del 2011

CANÇONETA INCERTA

CANÇONETA INCERTA

Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.

¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida.

El cor quiet (1925)


DIA REVOLT


http://opus-brahms.blogspot.com/

dimecres, 9 de novembre del 2011

ENLLAÇOS SOBRE EL NOUCENTISME



La poesia és el gènere literari que juntament amb les proses del Glosari de Xènius participa més fidelment la voluntat de construcció de l’ideal estètic i plàstic del Noucentisme, determinat per l’exemplaritat temàtica i la perfecció formal. És una poesia marcada per tres grans llibres iniciàtics, les Horacianes (1906) de Miquel Costa i Llobera, Els fruits saborosos (1906), de Josep Carner, i La muntanya d’ametistes (1908) de Guerau de Liost.

La influència del classicisme, el paisatge, la visió urbana o la vida quotidiana són alguns dels aspectes que tracten en una evolució en què poesia i arts plàstiques presenten un evident correlat temàtic i formal. A partir de 1918, en què es produeix el punt d’inflexió en el desenvolupament del Noucentisme, la poesia adopta un to més introspectiu i humanitzat que es pot identificar amb la deconstrucció de l’ideal de l’estètica de l’arbitrarisme.

L’esperit de grup que caracteritza els poetes del Noucentisme es manifesta des de diverses plataformes, com La Revista (1915-1936). Dues antologies poètiques, l’Antologia dels poetes catalans d’avui (1913), l’Antologia de poetes catalans moderns (1914), d’Alexandre Plana i l’assaig sobre Les noves valors de la poesia catalana (1919) de Joaquim Folguera mostren el procés evolutiu de l’ascens, la inflexió i la desconstrucció de l’ideal de la poesia noucentista.

II. CARACTERÍSTIQUES

. arbitrarisme, exercici de la voluntat com a transformadora de la realitat

. l’objectivitat expressiva

. Temes: la vida quotidiana, el paisatge, els éssers.

. Llenguatge: serenitat; de la ironia a la sàtira (Carner, Guerau de Liost)

Les formes poètiques. el sonet, màxim exercici de creació poètica (Josep Carner, Josep M. López-Picó). 
També la cancó, l'epigramma...

Etapes:. Construcció (1906-1918) L’objectivitat expressiva,

Deconstrucció (1918- 1930)Consciència subjectiva: amor, mort, Déu, l’infinit (Josep M. López-Picó). Lirisme, poesia pura, postsimbolisme La Revista (1918-1930…); Publicacions de “La Revista”

Poetes noucentistes
: Guerau de Liost (1878-1933)Josep Carner (1884-1970)Josep M. López-Picó (1886- 1959)Clementina Arderiu (1889-1976)Joaquim Folguera (1893-1919)Carles Riba (1893- 1959)Josep M. De Sagarra (1894-1961)

http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=51b8ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=067aef7fb89d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-noucentisme

FEINES A FER setmana del 9 a 11 de novembre

MÉS TASQUES PER NO AVORRIR-VOS I PER ANAR APRENENT!

1. Cal que feu el comentari de l'escena XV, tot seguint les pautes que teniu marcades en el bloc del comentari de text ( DIA DE LLIURAMENT: 15 DE NOVEMBRE)
2. Feu un esquema-resum del pròleg que vau llegir de l'Anton Carbonell ( 22 DE NOVEMBRE)
3. Comenceu a llegir el llibre de Josep Carner ( a finals d'aquest mes ha d'estar llegit i comentat) A PARTIR DEL DIMARTS 15: CAL QUE TOTHOM EL PORTI A CLASSE)

ABRAÇADES!

dilluns, 19 de setembre del 2011

Comentari de text

GUIÓ PER COMENTAR TEXTOS LITERARIS

1. Lectura i comprensió del text

- Llegir atentament el text
- Consultar en el diccionari tots els mots que no s’entenen

2. Introducció i contextualització

- Indicar l’autor i el títol de l’obra que es comenta
- Especificar l’època i el moviment literari al quals pertany l’obra
- Tenint present si es tracta d’un fragment o d’un text independent, cal localitzar-lo en l’obra de l’autor i el conjunt de d’obres. Concretar el gènere ( poesia, narrativa, teatre, assaig…)

3. Concreció del TEMA del text:

Sintetizar en una frase la idea que es preten transmetre ( ha de ser una definició del tema clara, breu i exacta ( per ex: la rebel.lia del poeta davant la injustícia, La desesperació per la mort de l’estimada, reflexió sobre la fugacitat de la vida…etc)

4. Fixar l’ESTRUCTURA:

Anomenem estructura a la manera de distribuir-se tant el contingut com els materials lingüístics i altres recursos literaris, que es reforcen mutuamente.

Anomenem apartats a cadascuna de les parts en què podem dividir el text, segons si adquireix matisos nous o tractaments diferents. Són visibles tant pel contingut com per les estructures sintàctiques i lèxiques. Tot i que en poesia, l’apartat no cal que coincideixi forçosament amb l’estrofa.

5. Anàlisi de l’ESTIL

Cal tenir present que hi ha una relació molt estreta entre tema i contingut, i que el comentari consisteix a veure com el tema es va dibuixant apartir dels trets formals del passatge.

Si es tracta de Poesia: Cal destacar les principals figures retòriques i determinar quin lligam mantenen amb el contingut.


Si es tracta d’un poema, caldrà:
- comptar el nombre d’estrofes, el nombre de versos i de síl·labes.
- Analitzar la rima ( consonant, assonant, femenina o masculina) i la seva estructura.
- Determinar-ne el tipus d’estrofa.

Si es tracta d’una narració, caldra analitzar les tècniques narratives:

- Punt de vista i tipus de narrador:

-Extern omniscient (i el tipus d’omnisciència: omniscient absolut, limitat, editor, conductista )

-Intern: protagonista, testimoni, múltiple, monòleg interior…)

- Temps i estructura narrativa: Lineal, retrospectiva, anticipació, in media res, tècnica del contratemps)
- Estil: directe, indirecte, indirecte lliure)
- Espai :com se’ns descriu, a partir de qui, quin tipus és i quin lligam té amb la visió de l’autor)
- Els personatges: caracteritzar-los segons si són plans o rodons, segons com se’ns presenten ( és a dir a partir de qui, com parla, quin registre utilitza…)

A partir de la forma de presentació podrem parlar de com és el personatge ( aspecte, carácter, ideologia, situació social, comportament, relació amb els altres i significat del personatge en la temàtica de l’obra).

- Anàlisi del discurs : cal determinar el predomini o la combinació de les tipologies textuals i comentar-ne les característiques lingüístiques pertinents.

Si es tracta d’un text teatral: cal tenir present que cal distinguir els diàlegs de les acotacions. Cal també analitzar els personatges i determinar els elements que serveixen per situar el text en un espai i temps concrets.


5. CONCLUSIÓ

S’ha de redactar una síntesi global dels trets més destacats del text comentat, tant en l’aspecte formal com en el de contingut. És recomanable centrar-se en aquella característica del text que permeti fer una valoración més general del fragment i de l’obra, és a dir, la que utilitzem com a eix transversal perquè relacioni d’una manera cohesionada tot el comentari.


ERRORS QUE CAL EVITAR:

1. L’exposició dels coneixements de la matèria sense relacionar-ho amb el text.
2. Parafrasejar el text, o sigui, dir el mateix amb diferents paraules.
3. Fer un llistat de les figures retòriques emprades sense lligar-ho amb l’aspecte temàtic i sense establir-ne la seva rellevància.
4. Valorar de forma personal la qualitat del text.

dimarts, 6 de setembre del 2011

CURS 2011/2012





La primera lectura que llegirem serà Mar i Cel, d'Àngel Guimerà, una de les seves tragèdies romàntiques que el van fer més popular.

per què he plorat?